05 febr. Binning
A pesar dels grans avanços aconseguits al llarg dels últims anys, durant el procés de fabricació dels LED es generen xicotetes variacions que afecten algunes de les seues característiques, tant òptiques com elèctriques.
Per aquest motiu, els productors de LED agrupen les unitats en funció de les seues particularitats, procés que en anglés es denomina binning. Açò permet als fabricants de lluminàries poder seleccionar els LED les característiques dels quals es troben dins de rangs que consideren acceptables. Si bé l’ideal des del punt de vista de qualitat seria treballar amb un sol bin tan reduït com fóra possible, cal tindre en compte que els factors econòmics i logístics també exercixen un paper rellevant.
Figura 1: Diagrama CIE1931
Així, si un fabricant de lluminàries accepta una àmplia varietat de grups (bins) per part del seu proveïdor de LED, el preu i el termini d’entrega del material es veurà notablement millorat. En canvi, la variabilitat de les característiques del producte es veurà incrementada, la qual cosa potencialment pot comprometre el resultat final.
D’entre els criteris utilitzats per a agrupar els LED, la quantitat de llum emesa i la temperatura de color estan entre els més crítics. Respecte del primer, el procés de selecció és relativament senzill: els proveïdors de LED proporcionen informació sobre el rang de lúmens previstos en cada un dels seus bins; el fabricant de lluminàries pot, d’esta manera, seleccionar el bin (o grup de bins) que satisfaça millor les necessitats del seu disseny. Quant al color, no obstant això, el procediment és un poc més complex: utilitzant com base el diagrama CIE1931 (veure figura 1), el fabricant defineix una sèrie de quadrants que correspondran a cada un dels seus bins. Quant mes gran siga el bin, major serà la variació cromática aceptada respecte a la temperatura de color estándar. Anàlogament, quant menor siga la grandària del bin, millor serà el control de la variació de color.
Figura 2: Binning. Font: CREE
En 2008 es va establir l’estándar ANSI C78 37741, en el que es definixen les característiques d’uns bins estándar. Estos marcaven les zones en del qual l’interior de la font de llum ha d’estar inclosa per a poder ser considerada d’una temperatura de color determinada. En la figura 2 es mostren cada una d’estos bins, delimitats per línies discontínues negres.
No obstant això, en l’estàndard ANSI els bins son relativament grans, per la qual cosa entre LEDs pertanyents a un mateix grup hi ha diferències de color apreciables a simple vista. D’ací que, com s’ha comentat, els fabricants defineixen bins más xicotets (en l’exemple de la figura es corresponen a les regions dibuixades en colors), que permeten tindre un major control de la variabilitat.